Sobre les necessitats urgents en l’àmbit de la salut mental a Catalunya

 

Maig 2020

Sobre les necessitats urgents en l’àmbit de la salut mental a Catalunya


L’emergència sanitària causada per la pandèmia de la COVID-19 estar sent un dels majors desafiaments als quals el nostre Sistema Sanitari i, en conseqüència, els professionals sanitaris han hagut d’afrontar. És evident que el sistema s’ha hagut de reorganitzar per a poder donar una resposta immediata dirigida a l’atenció de pacients crítics i aguts.

Tanmateix, a mesura que les setmanes van passant les conseqüències en la salut mental de la població es van fent cada vegada més evidents. Estar clar que el conjunt de la societat ha hagut de canviar les seves ocupacions i transformar les seves rutines per a poder adaptar-se a la nova situació actual. Tot i no ser-ne del tot conscients, les alteracions en les pròpies ocupacions diàries provoquen diferents graus d’afectació en la salut ocupacional de les persones. Tenir consciència del valor de les activitats quotidianes essencials és un element bàsic i imprescindible per a la salut ocupacional de qualsevol persona. La teleassistència, en la majoria de casos, ha sigut el mitjà de seguiment, i els espais virtuals l’alternativa, els quals, malauradament, no estan a l’abast de tots. Un exemple clar són les persones amb trastorns mentals severs, que viuen en situacions d’alta vulnerabilitat i que aquesta situació de confinament els estar comportant conseqüències encara per descobrir.

Tots aquests canvis ocupacionals en les rutines, els contextos i els canvis d’activitats, sumats a les possibles pèrdues de persones estimades (de les quals no s’han pogut acomiadar i poden provocar situacions de post-trauma), a la informació de la propagació del virus i les seves catastròfiques conseqüències en la societat, els canvis en la manera de comunicar-nos entre uns i altres, l’anunciada i imminent crisi socio-econòmica, l’exposició a un alt estrès amb risc de contagi i falta de mitjans adequats pels professionals sanitaris, i totes aquelles pors viscudes per les persones infectades per la COVID-19; elevaran els nivells de soledat, ansietat, depressió, consum nociu d’alcohol, consum de substàncies tòxiques, i comportament autoagressiu o de temptativa de suïcida (Lozano, 2020). Aquestes qüestions que, ara mateix són d’alta prioritat, obren una nova realitat sobre la qual s’ha d’anar pensant en possibles escenaris que poden devanir. Perquè en el moment de desescalada i amb una situació de crisi econòmica, amb tot el que això comporta implícita i explícitament, una de les realitats en què ens trobarem és el bloqueig en els serveis de salut mental i d’addiccions al país.

Ja prèviament a la pandèmia de la COVID-19 els serveis, els mitjans, els recursos i el capital humà destinat a la salut mental arreu del món era millorable. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja advertia que en el 2030 la principal causa de discapacitat en el món serien els trastorns mentals. De retruc, es calcula que en termes de pèrdues econòmiques l’impacte dels trastorns mentals serà de 16,3 bilions de dòlars entre 2011 i 2030 (Organització Mundial de la Salut, 2013).

La salut mental sempre ha sigut l’últim vagó del tren de la salut i el camí recorregut ha sigut dur i difícil per a moltes persones que han patit i pateixen un trastorn mental, i per a les seves famílies també. Els reptes assolits en les últimes dècades tornen a estar en risc sobre un col·lectiu altament vulnerable i que, malauradament, serà més ampli a conseqüència del confinament i la pandèmia.

Actualment, moltes persones segueixen desenvolupant trastorns mentals com era habitual previ a l’epidèmia però, a més, s’hi estan sumant tots aquells derivats de les conseqüències d’aquestes. Així que passats dos mesos des de l’inici de l’estat d’alarma, la provisió de rehabilitació i recuperació hauria de reactivar-se de manera urgent donant sortida a les llargues llistes d’espera que s’estan generant i donant prioritat als casos més urgents. Les empreses proveïdores dels serveis de salut han de posar a disposició de la societat els professionals socio-sanitaris adequats per tal de recuperar aquesta activitat, sempre proveint als professionals de les condicions necessàries per desenvolupar la seva feina de manera segura. De la mateixa manera que els serveis essencials i, posteriorment, determinades empreses han reiniciat la seva activitat laboral, les persones que acudien a serveis de rehabilitació pels seus processos de recuperació han de fer-ho, evidentment amb les mesures de seguretat pertinents, la qual cosa comporta la necessitat d’un pla estratègic que destini els recursos materials i humans necessaris. És cert que la majoria de serveis han seguit realitzant aquesta atenció per via telemàtica però, repetim, aquesta via no és accessible per a tothom.

De cara a la prevenció de noves èpoques de confinament fem la petició explícita de dotar a totes aquelles persones que acudeixen a diferents serveis del sistema de salut dels recursos necessaris per a poder rebre el tractament que necessiten telemàticament.

Per aquest motiu, davant d’aquestes conseqüències devastadores en l’àmbit de la salut mental i les addiccions provocades per la pandèmia de la COVID-19, un element clau serà incorporar més personal amb una visió holística de les persones en tots els serveis de salut, començant pels Centres d’Atenció Primària i fins a serveis del tercer sector, per tal de garantir aquesta atenció integral i adaptada a totes les necessitats de les persones.

Un element clau per respondre a aquests problemes i intentar minimitzar els impactes negatius de la situació és aconseguir una millor comprensió de les necessitats i els recursos existents, la qual cosa obliga a tenir professionals que s’adaptin a realitats canviants, i que desenvolupin propostes centrades en les necessitats de les persones. La crisi de la COVID-19 hauria d’aprofitar-se com una dramàtica situació, però també com una oportunitat per realitzar un aprenentatge general per apuntar a un millor futur preservant el capital físic i millorant tant el capital humà, organitzatiu i social del nostre sistema. Inclosa la salut mental, que sens dubte serà la necessitat més exponencial després de la pandèmia.

Bibliografia Lozano-Vargas, A. (2020). Impact of the Coronavirus (COVID-19) on the mental health of Health workers ang general population in China.

Rev Neuropsiquiatr, 83(1), 51-56. DOI: https://doi.org/10.20453/rnp.v83i1.3687

Organització Mundial de la Salut. (27 de maig de 2013). 66a Assamblea Mundial de la Salut. Consultat el 24 d’abril de 2020.

Disponible a : https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/151028/A66_R8-sp.pdf

Si hi ha alguna entitat interessada a adherir-se al manifest, si us plau enviïn un correu a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Adhesions al manifest:


 

 

FaLang translation system by Faboba

Utilitzem cookies d'ús propi i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-li la comunicació amb les persones mitjançant l'anàlisi dels hàbits de navegació.
Si vostè està navegant, consideri el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació.