Estatuts del COTOC

Article 1

El Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya és una corporació de dret públic, dotada personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins, que es regeix per aquests estatuts i per la normativa vigent en matèria de col·legis professionals.

Article 2

El Col·legi és l’ens de participació i gestió de les persones que siguin terapeutes ocupacionals en els interessos vinculats a la teràpia ocupacional; constitueix un instrument per a l’exercici d’activitats que hi estiguin relacionades i de prestació de serveis que convinguin a les persones col·legiades.

Article 3

L’àmbit territorial del Col·legi és Catalunya i, per tant, assumeix també les funcions corresponents als consells de col·legis. Tanmateix, el Col·legi pot desplegar activitats on sigui que participi o col·labori amb organismes d’altres territoris.

Article 4

Pel que fa als aspectes institucionals i corporatius que normativament corresponguin a la Generalitat, el Col·legi es relaciona amb el departament de la Generalitat competent en matèria de col·legis professionals.

En allò que faci referència a l’exercici de la teràpia ocupacional, els departaments competents en matèries relacionades són els interlocutors prioritaris.

En qualsevol cas, la coordinació i la cooperació institucionals regeixen les relacions del Col·legi amb la Generalitat

Article 5

La seu del Col·legi és a Barcelona, al carrer de Casp, 130, EDIFICI COACB, Despatx 5, 08013 Barcelona.

Article 6

Les finalitats principals del col·legi són l’ordenació, la representació i la defensa de la professió i dels interessos professionals de les persones col·legiades, així com vetllar perquè l’actuació professional de les persones col·legiades s’ajusti als interessos i a les necessitats de la població, tot garantint, segons sigui possible, el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió.

Article 7

1. Correspon al col·legi l’exercici de les funcions públiques que sindiquen seguidament:

a) Ordenar, segons sigui competent, l’exercici professional de la teràpia ocupacional.

b) Vetllar per tal que l’exercici dels drets i el compliment dels deures de les persones col·legiades i de les que siguin destinatàries de les seves activitats s’ajusti a la normativa i als principis deontològics que regeixen la professió.

c) Prevenir i combatre l’intrusisme, la competència deslleial i altres actuacions irregulars en relació amb l’exercici de la teràpia ocupacional.

d) Representar els interessos generals de la teràpia ocupacional i dels qui l’exerceixen, en especial davant les administracions públiques.

e) Assessorar les persones i entitats en tot allò relacionat amb l’exercici de la teràpia ocupacional i col·laborar amb l’Administració en els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió o el Col·legi.

f) Difondre la teràpia ocupacional com a mitjà adequat per a la millora de les condicions de vida dels ciutadans i fomentar que el seu exercici respongui, en nombre de professionals i qualitat, a les necessitats de la població.

g) Promoure la millora tècnica, professional, social i econòmica de les persones col·legiades i, per tant, facilitar la seva formació contínua per tal que progressi llur competència.

h) Organitzar i desplegar activitats de formació relacionades amb la professió i d’interès personal i promoure la recerca en teràpia ocupacional.

i) Atendre sol·licituds d’informes i dictàmens relatius a la teràpia ocupacional.

j) Aprovar els pressupostos del Col·legi i, per tant, els partides que els integrin, incloses les aportacions de les persones col·legiades.

k) Les altres funcions de naturalesa pública que atribueixi la legislació vigent.

2. L’Administració pot convenir amb el Col·legi la delegació de funcions en convenis específics en els que es determinin l’abast i les condicions del seu exercici, i també, si escau, els mitjans i els recursos per a exercir-les.

3. L’atenció de les seves funcions requereix que el Col·legi basteixi una estructura organitzativa formada pels recursos humans, materials i econòmics que siguin adequats i proporcionats, administrant-los de forma prudent i temperada.

Article 8

1. El Col·legi pot elaborar, segons els termes normatius aplicables, normes reguladores de les seves funcions públiques i sotmetre-les a l’aprovació de l’Assemblea, juntament amb una memòria que les justifiqui.

2. Les normes que s’aprovin s’han de sotmetre a la verificació de la Generalitat i, si escau, publicació al DOGC.

Article 9

1. El Col·legi ha d’exercir activitats d’interès col·lectiu i pot decidir la prestació de serveis a les persones col·legiades i, entre d’altres:

a) Oferir la informació necessària per accedir a la professió i per al seu exercici així com facilitats en la gestió dels tràmits relacionats.

b) Posar a disposició de les persones col·legiades serveis de comunicació, econòmics, financers i d’altres relacionats.

c) Establir i oferir sistemes de mediació i arbitratge en els conflictes professionals que es puguin suscitar entre persones col·legiades o en relació amb tercers a fi de la seva aplicació segons sigui corresponent.

d) Establir vincles de col·laboració amb entitats que representin interessos afins als del Col·legi i formar part iparticipar en les entitats de representació d’interessos professionals.

e) Mantenir públics els estatuts, els codis deontològics i de bones pràctiques professionals, les dades de les persones col·legiades i els sistemes de reclamació relatius a l’activitat col·legial i de les persones col·legiades; els recursos que es poden interposar en cas de conflicte, i les mesures necessàries per fer efectives les obligacions esmentades.

f) Dur a terme activitats de recerca, de formació i d’atenció a persones d’indrets necessitats d’arreu del món, a

fi de cooperar en el seu desenvolupament, fomentant així la solidaritat entre els pobles.

g) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, tenint cura de respectar estrictament el règim de lliure competència.

2. El desplegament d’activitats i la prestació de serveis a les persones col·legiades es poden fer efectius a través dels instruments i les formes previstes a les lleis.

Article 10

1. El col·legi ha de mantenir a disposició de les persones col·legiades l’anomenada finestreta única a través de la qual puguin, per via electrònica, realitzar els tràmits i procediments col·legials i conèixer l’estat de tramitació dels procediments en els quals tinguin la condició d’interessats, segons els termes normatius vigents en cada moment.

2. El mateix sistema s’ha de mantenir a disposició pública per tal d’oferir informació útil per a la millor defensa dels drets dels consumidors i usuaris; permetre l’accés al registre actualitzat de persones col·legiades, expressiu del seu nom i cognoms, número de col·legiació, títols oficials i domicili professional; facilitar el contingut del codi deontològic i permetre saber les vies de reclamació i de recursos que es poden interposar en cas de conflicte amb una persona col·legiada o amb el col·legi així com les dades de les organitzacions de consumidors i usuaris a les quals puguin dirigir-se per obtenir assistència.

Article 11

Es poden inscriure al Col·legi les persones que tinguin la titulació de grau en teràpia ocupacional, obtingut segons els termes de l’Ordre CIN/729/2009, de 18 de març, les persones diplomades que ho siguin segons el Reial Decret 1420/1990 del 26 d’octubre i les que estiguin igualment legitimades a fi de l’exercici de la professió segons la regulació precedent o segons procés d’homologació o convalidació i també les que estiguin habilitades legítimament amb anterioritat que exerceixin la teràpia ocupacional.

Article 12

La incorporació al Col·legi és, en general, obligatòria per a les persones que exerceixin la teràpia ocupacional i tinguin la seva seu professional, única o principal, a Catalunya.

Tot i així, és voluntària la col·legiació de les persones que exerceixin la teràpia ocupacional, exclusivament, al servei de les administracions públiques de Catalunya igual que ho és si es tracta de persones de la Unió Europea, col·legiades i establertes legalment en qualsevol país de la Unió, que vulguin exercir la professió a Catalunya, respecte de les que s’apliquen les normes comunitàries i de reconeixement de qualificacions que corresponguin.

El Col·legi articularà els mecanismes de comunicació i cooperació administratius adients per tal de garantir el compliment de la bona praxi i de les obligacions deontològiques de la professió en els supòsits d’exercici professional en territori diferent del de la col·legiació.

La col·legiació de persones terapeutes ocupacionals estrangeres ha de seguir el que determinin les disposicions vigents en la matèria.

Article 13

No es pot denegar la col·legiació a les persones terapeutes ocupacionals que, complint les condicions legals, ho sol·licitin atenint-se a la tramitació i als requisits que estableixi la Junta.

La Junta pot establir bonificacions en el pagament dels drets de col·legiació a les persones que siguin terapeutes ocupacionals procedents d’altres col·legis de terapeutes ocupacionals de l’Estat i també a les persones col·legiades que retornin al Col·legi després de vacants voluntàries inferiors a tres anys.

Article 14

1. L’alta en el Col·legi s’ha de demanar tot presentant una sol·licitud que ha de contenir:

a) Nom, cognoms i document d’identitat.

b) Domicili professional.

c) Títol professional habilitant per a l’exercici professional.

d) Documentació acreditativa de la quota d’ingrés, fixada segons referència de les despeses que se’n derivin.

2. La inscripció dels professionals espanyols i comunitaris ha de ser admesa expressament, o refusada raonadament, en el termini d’un mes.

Article 15

La col·legiació pot ser o esdevenir, si s’acredita el cessament de l’activitat, amb caràcter de no exercent, sense que se’n derivi la modificació dels drets i deures corporatius, tret de la bonificació de quotes i derrames que decideixi la Junta.

Article 16

A proposta de la Junta de Govern, l’Assemblea pot atribuir la condició de persona col·legiada honorària a persones o entitats que destaquin per la seva contribució a la teràpia ocupacional.

Drets i deures de les persones col·legiades

Article 17

Les persones col·legiades tenen els drets següents:

a) Exercir la teràpia ocupacional segons disposin les lleis aplicables en cada cas i atenent criteris deontològics i professionals reconeguts.

b) Participar en l’activitat col·legial i, especialment, prendre part en les assemblees, amb veu i vot.

c) Ser candidats i, en tot cas, electors dels càrrecs directius.

d) Utilitzar les instal·lacions col·legials, segons es reguli, i accedir a l’assessorament, els serveis, els programes i altres avantatges que el Col·legi estableixi a disposició de les persones col·legiades.

e) Accedir a la documentació del Col·legi, obtenir certificacions i rebre informació sobre qüestions d’interès relacionades amb la teràpia ocupacional.

f) Ostentar la condició de col·legiat i disposar del carnet que les acrediti.

g) Formular propostes, temes i queixes relatives a l’exercici professional.

h) Qualsevol altre dret que reconeguin les lleis.

Article 18

Les persones col·legiades tenen els deures següents:

a) Complir les normes col·legials i les decisions del òrgans col·legials.

b) Contribuir al manteniment del Col·legi i mantenir al corrent de pagament les quotes aprovades que els siguin presentades a cobrament.

c) Conèixer, seguir i respectar els principis deontològics de l’exercici de la teràpia ocupacional.

d) Mantenir actualitzades al Col·legi les seves dades personals professionals, inclosa l’adreça electrònica.

e) Informar el Col·legi de tot allò que pugui induir en la vida col·legial o en l’exercici de la teràpia ocupacional.

f) Exercir fidelment els càrrecs per als quals siguin elegits, responent a la confiança dipositada sempre que no ho impedeixin causes inevitables.

g) Prendre part en els actes col·legials i, significativament, a les assemblees.

h) Respectar les persones de la mateixa professió, la seva activitat i les seves circumstàncies personals.

i) Mantenir reservades i confidencials les dades personals a les quals accedeixin.

j) Disposar, eventualment a través del Col·legi, una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil que derivi de l’exercici professional que es desplegui al marge de l’Administració o per compte d’altri que no en disposi.

Article 19

Són motius de baixa en la condició de col·legiat:

a) La defunció i la declaració judicial de incapacitat.

b) El cessament de l’activitat professional.

c) El descobert de quotes col·legials corresponents a un any, en cas que desatengui el requeriment previst a l’article 20.

d) L’expulsió acordada en l’expedient disciplinari corresponent.

e) Condemna ferma dictada per delicte dolós relacionat amb l’activitat professional.

Article 20

La persona col·legiada que desatengui el deure de pagament de les quotes col·legials corresponents a un any ha de ser requerida de pagament i pot ser objecte de baixa si manté el descobert tres mesos després del requeriment, la qual cosa no exhaureix el deure de liquidar el descobert.

L’abonament de les quotes pendents i el seu interès legal, així com de les despeses que hagi generat el descobert, permet la rehabilitació automàtica de l’alta col·legial.

Article 21

Les persones col·legiades que vulguin articular l’exercici de la teràpia ocupacional en una societat han de constituir-la conforme a la regulació de les societats professionals i inscriure-la en el registre d’aquestes entitats del Col·legi.

Article 22

Els òrgans de govern del Col·legi són l’Assemblea i la Junta de Govern.

Article 23

L’Assemblea General, integrada per totes les persones col·legiades, és l’òrgan sobirà del Col·legi on es forma la seva voluntat.

Article 24

Corresponen a l’Assemblea les funcions que estableixen les lleis i, en tot cas, les següents:

a) La liquidació del pressupost vençut, l’aprovació de la memòria d’activitats de l’exercici precedent i de l’inventari-balanç del Col·legi.

b) L’aprovació del pressupost i del programa d’actuació de l’exercici següent.

c) Fixar l’import dels drets de col·legiació, de les quotes ordinàries i, si s’escau, de les extraordinàries i de les bonificacions que procedeixin.

d) El seguiment i control de l’activitat de la Junta de Govern.

e) L’aprovació i la modificació dels estatuts i la promulgació i canvi del reglament de règim intern i de les normes reglamentàries que decideixi dictar.

f) La constitució d’ens instrumentals a fi del desplegament d’activitats d’interès col·lectiu i de la prestació de serveis a les persones col·legiades.

g) L’adquisició, la venda i l’alienació i l’establiment de càrregues sobre el patrimoni col·legial.

h) L’establiment d’acords o convenis que vinculin l’activitat del Col·legi més enllà de cinc anys.

i) L’ampliació i la reducció del pressupost aprovat fonamentada en la circumstàncies excepcionals.

j) La fusió, la segregació o la dissolució del col·legi.

k) Aprovar i modificar les normes deontològiques professionals.

l) Establir el percentatge del pressupost anual de despesa que comportin els contractes i convenis d’interès col·legial la subscripció dels quals requereixi la conformitat de l’Assemblea.

m) El tractament i la resolució de les qüestions que li atribueixin les lleis i disposicions i les que no corresponguin a la Junta.

Article 25

1. Les assemblees poden ser ordinàries o extraordinàries.

2. L’assemblea general es reunirà amb caràcter ordinari dins del primer trimestre de l’any, per tractar l’aprovació de la liquidació del pressupost vençut; la memòria d’activitats, l’inventari-balanç, i l’informe d’auditoria de l’exercici precedent; i el programa d’activitats i el pressupost d’ingressos i de despeses de l’exercici en curs.

Article 26

La Junta de Govern pot decidir la convocatòria d’assemblea extraordinària quan calgui tractar assumptes diferents dels que són objecte d’assemblea ordinària, bé sigui a iniciativa pròpia, bé sigui a la d’un nombre de persones col·legiades exercents superior al cinc per cent del total, en quin cas l’assemblea extraordinària s’ha de convocar a fi de la seva celebració en un termini de tres mesos.

Tanmateix, el mateix nombre de persones col·legiades que s’ha indicat pot sol·licitar, per escrit i fins a deu dies abans de la data de l’Assemblea, el tractament de propostes del seu interès.

Article 27

La persona que sigui degana ha de convocar l’assemblea amb quinze dies d’antelació, mitjançant correu electrònic, tot indicant el lloc, el dia, l’hora i l’ordre del dia.

Presideix les assemblees la persona que sigui degana del Col·legi, la qual dirigeix els debats atenent criteris de lliure i responsable participació.

Article 28

L’Assemblea s’entén vàlidament constituïda, en primera convocatòria, quan hi concorri la majoria de les persones col·legiades de ple dret i, en segona, sigui quina sigui la seva participació.

Article 29

1. Els acords s’adopten per majoria simple de les persones col·legiades assistents, és a dir, quan, sense comptar les abstencions, els vots en blanc i nuls, els vots positius superen els negatius, segons votació expressada en secret o qualsevol altre criteri democràtic decidit unànimement per l’Assemblea i el vot de la persona degana decideix els empats.

2. Per excepció al règim general d’adopció d’acords per majoria simple de les persones col·legiades assistents, cal una majoria de dos terços per aprovar les funcions establertes a l’apartat f) fins al k) de l’article 24.

3. El vot es pot exercir per delegació escrita a favor d’una altra persona col·legiada si bé només s’admet l’emissió de dos vots per delegació.

Article 30

La Junta de Govern és l’òrgan de direcció i administració del Col·legi; té encomanada l’execució dels acords de l’Assemblea, dels presents Estatuts i del reglament que es dicti així com de les normes que regulen el règim col·legial.

Article 31

La Junta de Govern és de caràcter col·legiat i en poden formar part totes les persones col·legiades majors d’edat, en nombre mínim de quatre I màxim de deu.

La Junta està formada per les persones que ocupin el deganat, el vicedeganat, la tresoreria, les vocalies, si escau i la secretaria.

Article 32

1. Són funcions de la Junta de Govern:

a) Executar els acords adoptats per l’Assemblea.

b) Dirigir i administrar el Col·legi i els seus interessos, en el sentit del qual pot exercir totes les funcions pròpies d’una àmplia direcció i administració.

c) Representar el Col·legi en tots els àmbits de la seva activitat, la qual cosa personalitza la persona que sigui degana, sens perjudici de les delegacions o apoderaments que s’acordin.

d) Resoldre les sol·licituds de col·legiació.

e) Tramitar i resoldre els expedients disciplinaris i els recursos respecte dels quals sigui competent.

f) Elaborar el pressupost y el programa d’actuació.

g) Proposar i preparar els assumptes que hagin de ser sotmesos a l’Assemblea i tenir cura de tots els aspectes referents a la seva celebració.

h) Formar seccions o comissions d’estudi, seguiment o promoció de qüestions d’interès per a les persones que siguin terapeutes ocupacionals.

i) Acordar i fer efectiva la contractació de càrrecs de gestió del col·legi.

j) Acordar la subscripció de contractes i convenis d’interès col·legial, sempre que no comportin despeses que superin el percentatge del pressupost anual que defineixi l’Assemblea,

k) Designar representants en organismes i entitats en les que participi el Col·legi.

l) Resoldre els imprevistos que presenti l’activitat col·legial i exercir les funcions pròpies del Col·legi que no estiguin expressament reservades a l’Assemblea.

2. La Junta pot acordar la delegació de les funcions establertes als apartats b, c i k precedents, apoderar algun dels seus membres i també terceres persones, bé sigui amb caràcter general o especial.

Article 33

La Junta de Govern s’ha de reunir una vegada al trimestre, com a mínim, i tantes com ho decideixi la persona que sigui degana o ho sol·licitin la meitat de les persones que la formin.

Correspon a qui ocupi la secretaria comunicar la convocatòria de les reunions de la Junta amb cinc dies d’antelació expressant el lloc, I’hora i l’ordre del dia.

Les absències han d’estar motivades en causa justificada.

La persona que sigui degana presideix les reunions i dirigeix les deliberacions atenent criteris de lliure i responsable participació.

Article 34

La Junta, s’entén vàlidament constituïda, i pot adoptar acords, sempre que hi concorrin la persona que sigui degana o, si escau, vicedegana i la meitat de les persones que formin la Junta que es convoqui.

Si faltés qui ocupi la secretaria, les persones assistents poden designar, d’entre elles, a qui correspongui suplir l’absència.

En tot cas, els acords s’adopten per majoria de la concurrència i la persona degana dirimeix els empats.

Article 35

Excepcionalment, a criteri de la persona que sigui degana, la Junta Directiva pot adoptar vàlidament acords sense reunió convocant l’emissió del vot per comunicació telemàtica dirigida a l’adreça del Col·legi.

En aquests casos ha de trametre a totes les persones que siguin membres de la Junta una convocatòria en la qual, a més d’expressar els assumptes que formin l’ordre del dia, s’hi ha d’adjuntar la informació relacionada i indicar l’adreça electrònica a la que s’hagin de dirigir els vots i les consideracions que vulguin expressar, així com la data límit d’emissió del vot, en el ben entès que el termini de deliberació i votació no ha de ser inferior a set dies des de la convocatòria.

L’eficàcia d’aquest sistema de votació es condiciona a l’establiment dels mecanismes tècnics que siguin adequats per tal de garantir l’autenticitat del vot.

Article 36

La persona que sigui degana té atribuïdes les funcions següents:

a) Representar el Col·legi en tots els àmbits en els quals intervingui i davant de qualsevol entitat i organisme públic i privat i, per tant, intervenir en tot tipus de procediments judicials i administratius, per si mateix, en la seva qualitat institucional, amb les més àmplies facultats que en cada cas contemplin les lleis i atorgar poders a favor d’advocats, procuradors o altres representants.

b) Convocar i presidir les assemblees i les reunions de la Junta.

c) Contractar i dur a terme tot tipus d’actes i documents propis de la gestió i administració col·legials, inclosos els que siguin propis del tràfic econòmic, bancari i financer.

d) Subscriure i atorgar contractes, documents i convenis d’interès del Col·legi.

e) Resoldre els recursos respecte dels quals sigui competent.

f) Disposar de la firma i del segell del Col·legi.

g) Juntament amb qui ocupi la secretaria i la tresoreria, indistintament, té la firma dels documents del tràfic econòmic.

h) En general, és responsable de fer que s’acompleixin els acords de la Junta de Govern.

i) Resoldre les situacions d’urgència, donant-ne compte a la Junta o a l’assemblea, segons correspongui.

La persona que sigui degana està facultada per apoderar qui autoritzi la Junta per a l’exercici de les funcions delegables.

Article 37

La persona que sigui vicedegana té atribuïdes les tasques que li siguin específicament assignades per qui ocupi el deganat, a qui ha d’assistir en l’exercici de les seves funcions i substituir en cas de vacant.

Article 38

1. La persona que sigui secretària ha de comunicar a les persones col·legiades les reunions dels òrgans de govern del Col·legi, estendre acta d’allò que s’hi tracti i decideixi i autenticar-les juntament amb la signatura de la persona degana; expedeix certificacions i testimonis i és dipositària i responsable de la documentació col·legial i, significativament, del cens de persones col·legiades i del registre de societats professionals.

2. Té cura de l’organització administrativa i, si escau, laboral del Col·legi i del compliment de les obligacions oficials.

3. Té assignada la custòdia dels períodes electorals, durant els quals dóna fe de la recepció i tramesa de documentació, es dipositària dels vots rebuts per correu, vetlla pel compliment dels requisits aplicables i fa el recompte dels vots emesos.

4. Firma, amb la persona que sigui degana i la que sigui tresorera, indistintament, els documents relatius al gir econòmic del Col·legi.

Article 39

1. La persona que sigui tresorera té assignades les funcions comptables i econòmiques del Col·legi i, per tant, la custòdia dels llibres d’aquest àmbit.

2. Li correspon proposar a la Junta l’elaboració del pressupost venidor, la liquidació del que hagi vençut i l’inventari-balanç del Col·legi.

3. Té assignada la gestió dels recursos econòmics i patrimonials i l’efectivitat dels pagaments i cobraments, sempre amb el vist-i-plau i amb la firma de la persona que sigui degana o amb la que sigui secretària, indistintament. Fa el seguiment dels fons col·legials i la determinació de les disponibilitats econòmiques.

Article 40

Les vocalies tenen atribuïdes les funcions que assigni la Junta o la persona degana i, en general, han de col·laborar en el desenvolupament de les tasques de la Junta i de l’Assemblea.

Article 41

1. Les baixes de les persones de la Junta, llevat de la persona degana, han de ser cobertes per la mateixa Junta, la qual designa lliurement a qui les substitueixi fins a les primeres eleccions que s’hagin de celebrar.

2. La baixa de la persona que sigui degana ha de ser coberta per la que sigui vicedegana, a qui s’ha de substituir segons l’apartat precedent.

3. Si es produeix la baixa de més de la meitat de les persones de la Junta, s’han de convocar eleccions en un termini que no superi els tres mesos.

Article 42

L’exercici dels càrrecs electius del Col·legi és gratuït si bé han de ser-los-hi reemborsades les despeses que comporti i, si l’Assemblea ho autoritza, es poden establir dietes adequadament moderades.

Article 43

La durada de la Junta és de dos anys i les persones que la formin poden ser reelegides per formar part de la Junta fins a quatre vegades.

Article 44

1. A proposta de la persona que sigui degana, la Junta de Govern pot decidir, per majoria de dos terços, la suspensió per termini no superior a sis mesos i, fins i tot, la destitució d’aquelles persones que en siguin membres i que, de forma reiterada i prèviament advertides, incompleixin llurs obligacions.

2. La destitució de la persona que sigui degana pot ser promoguda per un nombre de persones col·legiades superior al 25 % del cens mitjançant comunicació raonada dirigida a la Junta en el cas del qual s’ha de convocar Assemblea a fi de la seva celebració a fi del pronunciament que correspongui mai més enllà de tres mesos després.

Article 45

1. L’elecció de la Junta de Govern s’ha de convocar amb prou antelació com per a evitar que excedeixi el seu mandat.

2. Correspon a la persona que sigui degana convocar eleccions, mitjançant comunicació electrònica dirigida a totes les persones col·legiades.

3. La convocatòria determina:

a) L’inici d’un termini de fins a vint dies per a que les persones col·legiades que es desitgin presentar al deganat ho comuniquin al Col·legi, tot indicant les persones que integrin la candidatura.

b) En extingir-se el termini anterior, l’inici d’un termini de deu dies durant el qual la persona que sigui degana ha de comunicar, també mitjançant correu electrònic dirigit a totes les persones col·legiades, les candidatures presentades i la seva composició i el dia i l’horari de les eleccions que s’han de celebrar abans que transcorrin trenta dies des d’aquesta darrera comunicació.

4. Els terminis electorals es compten per dies naturals.

Article 46

Les persones candidates al deganat han d’acreditar l’aval d’un mínim de deu persones col·legiades, identificades amb el nom i cognoms, número de DNI i de col·legiació i signatura.

Cal que les persones candidates al deganat indiquin les dades personals i de col·legiació i presentin breument les circumstàncies de les altres persones de la seva candidatura, totes les quals han de procurar, segons sigui possible, la incorporació paritària de dones i homes.

Article 47

El vot és personal, secret i intransferible, i s’ha d’expressar en un sobre que contingui un paper on consti el nom i cognoms de la persona que encapçali la candidatura seleccionada, si no és que es tracta d’un vot en blanc.

Les persones que optin per votar a distància poden fer-ho enviant el vot per correu certificat a la secretaria del Col·legi. El sobre ha de contenir una còpia del DNI i del carnet de col·legiació, a més d’un sobre tancat dins del qual figuri la papereta de vot on consti el nom i cognoms de la persona que encapçali la candidatura seleccionada.

Els vots que no reuneixen els requisits esmentats i els que no es rebin fins a tres dies abans de les eleccions són nuls.

Article 48

La Junta de Govern ha de posar a disposició de les persones col·legiades una urna adequada per a què, comprovat que qui voti consta al cens, hi dipositi la papereta de vot.

L’urna ha d’estar permanentment custodiada per una de les persones de la Junta de Govern i, si ho desitgen,per una persona de cada candidatura, la qual assistirà al recompte de vots.

La persona que sigui secretària de la Junta ha d’introduir a l’urna els vots rebuts per correu abans que conclogui l’horari d’eleccions.

Article 49

Sens perjudici del seguiment del procés electoral descrit, la Junta pot establir un procediment telemàtic per a l’exercici del dret de vot en els processos electorals, tenint cura de garantir l’acreditació de la persona electora i la certesa del vot.

Article 50

1. Immediatament d’exhaurit l’horari electoral, la persona que sigui secretària, assistida d’una persona de cada candidatura, ha de procedir al recompte dels vots i proclamar vencedora la candidatura que n’hagi obtingut més.

En cas d’empat, l’elecció correspon a la que encapçali la persona de major antiguitat col·legial.

2. El resultat de la votació i les dades principals del procés han de constar en una acta electoral signada per la persona secretària, amb el vist i plau de la persona degana i de les persones de cada candidatura que s’hagin designat.

3. La proclamació de la nova Junta, la composició de la qual ha de ser comunicada a la Generalitat de Catalunya en un termini de deu dies des de la data de les eleccions, converteix la Junta cessant en Junta en funcions, encarregada, només, del tràmit col·legial ordinari i de celebrar, abans que transcorrin quinze dies, una reunió d’ambdues juntes per al traspàs de poders.

Article 51

1. Els actes i les decisions col·legials són executius des que siguin aprovats.

Motivadament, la Junta pot suspendre’n l’eficàcia fins que sigui resolt el recurs administratiu que els impugni, sempre que les conseqüències de la suspensió no siguin irreparables ni l’acte sigui necessari per a la dinàmica col·legial i segons siguin els termes normatius aplicables en cada cas.

2. Els actes i els acords del Col·legi subjectes al dret administratiu posen fi a la via administrativa i poden ésser objecte de recurs directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l’Administració de la Generalitat. No obstant això, poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que els ha dictat.

3. Els actes col·legials sotmesos al dret administratiu s’han d’ajustar al règim establert en la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 52

Les persones col·legiades poden ser objecte d’un procediment informatiu destinat a determinar si en la seva actuació concorren elements que justifiquin l’aplicació del règim disciplinari.

Article 53

Quan la Junta de Govern tingui notícia de l’actuació irregular d’alguna persona col·legiada ha de designar-ne una altra a fi de que investigui els fets i de que, en el termini d’un mes, informi la Junta de les circumstàncies i pugui així decidir, en un nou termini d’un mes, si procedeix l’arxiu o iniciar expedient disciplinari.

Article 54

1. Si decideix iniciar expedient disciplinari, la Junta ha de designar una persona d’entre les que la formin a fi de la instrucció de l’expedient i fer-ho saber a la persona interessada, tot indicant els motius que l’originin i oferint un termini de trenta dies perquè pugui rebatre’ls, presentar els documents en els que s’empari i, si escau, proposar la pràctica de la prova que desitgi, en el cas de la qual, es farà efectiva dins d’un termini que no ha de superar vint dies des de que s’hagi proposat.

2. En el mateix termini conferit a la persona interessada, la persona designada instructora ha de reunir les proves relacionades i, seguidament, hagi rebut o no les manifestacions de la persona interessada, ha de proposar a la Junta, en un nou termini de vint dies, en resolució motivada, la qualificació dels fets i la sanció que correspongui o l’arxiu de l’expedient.

Excepcionalment i de forma motivada, la persona instructora pot perllongar el termini de resposta del col·legiat i el de prova, fins a un total de quaranta dies.

3. Mai més tard de trenta dies després de rebuda la proposta de la persona instructora, la Junta ha de resoldre l’expedient mitjançant resolució motivada, la qual ha de ser notificada a la persona col·legiada amb expressió dels recursos procedents.

Excepcionalment, pot decidir la Junta, abans de dictar resolució, la pràctica de proves complementàries, fent-ho saber al col·legiat.

4. Si la persona a qui s’atribueixi alguna actuació irregular forma part: de la Junta de Govern, s’ha d’abstenir d’assistir a les deliberacions que l’afectin.

5. Els terminis dels procediments disciplinaris s’entenen referits a dies hàbils, considerats en relació amb el lloc de la persona que els hagi d’atendre.

6. El procediment sancionador s’ha d’ajustar a les previsions existents en la matèria a la legislació de règim jurídic i procediment administratiu i, amb caràcter supletori, al que disposa el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.

Article 55

Les infraccions poden ser qualificades de la manera següent:

1. Infraccions lleus:

a) El descobert de l’import corresponent a un període que no superi un any de col·legiació.

b) L’incompliment del deure de mantenir actualitzades les dades al Col·legi.

c) La vulneració de qualsevol norma que reguli l’activitat professional, sempre que no sigui una infracció greu o molt greu.

2. Infraccions greus:

a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.

b) L’incompliment d’acords del Col·legi i d’obligacions establertes per les lleis, pels estatuts o per altres normes col·legials i dels principis deontològics de la professió del que en resulti un perjudici greu per a les persones destinatàries de l’activitat col·legiada, persones col·legiades o el propi Col·legi.

c) La realització d’actes que les lleis qualifiquin de competència deslleial.

d) La desatenció dels requeriments col·legials i la infracció de comunicació al Col·legi de les modificacions de les dades personals i professionals de la persona col·legiada, així com la realització d’actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.

e) La desconsideració respecte d’altres persones col·legiades, del Col·legi o els seus òrgans rectors.

f) El descobert: de la quota corresponent a un període que superi un any de col·legiació.

g) Impedir o alterar de forma greu el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.

3. Infraccions molt greus:

a) L’incompliment dels deures professionals del que en resultin perjudicats greus i la realització d’actes professionals en els quals una sentència ferma hi apreciï dol o engany.

b) La vulneració del secret professional.

c) L’exercici de la teràpia ocupacional sense reunir les condicions necessàries o incomplint, en general, preceptes normatius exigibles.

d) La contractació de persones per tal d’exercir activitats pròpies de la teràpia ocupacional sense que estiguin col·legiades, quan sigui preceptiu.

e) L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis, pels estatuts o per altres normes col·legials i dels principis deontològics de la professió del qual en resulti un perjudici molt greu per al Col·legi, les persones col·legiades o tercers.

f) L’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans de govern en matèries relacionades amb les funcions públiques del Col·legi, tot i que s’hagi requerit el compliment.

g) Impedir o alterar de forma molt greu el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.

h) La desconsideració pública respecte d’altres persones col·legiades, del Col·legi o els seus òrgans rectors.

Article 56

Les sancions s’estableixen segons les infraccions comeses:

1. Les infraccions lleus es poden sancionar amb una amonestació privada o pública aplicada per la persona que sigui degana a la qual, si escau, s’hi pot afegir una multa d’import no superior a 1.000€ o segons sigui que estableixi la llei reguladora.

2. Les infraccions greus es poden sancionar amb la inhabilitació professional durant un temps no superior a un any i, si escau, una multa d’entre 1.001 € i 5.000 € o segons sigui que estableixi la llei reguladora.

3. Les infraccions molt greus es poden sancionar amb la inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys i, si escau, una multa d’entre 5.001 € i 50000 € o segons sigui que estableixi la llei reguladora.

4. La reiteració d’infraccions molt greus pot comportar l’expulsió del Col·legi. La persona així sancionada pot sol·licitar la rehabilitació tres anys després de que la resolució sancionadora hagi esgotat la via administrativa.

5. La qualificació de les infraccions molt greus i greus pot ser rebaixada si consta penediment i reparació del danys que se n’hagin derivat.

Article 57

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap d’un any.

El termini de prescripció compta des del dia en que s’hagi comès o, si es tracta d’una actuació continuada, del darrer en què s’hagi produït.

La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador. El termini de prescripció es torna a iniciar si l’expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per una causa no imputable a la presumpta persona infractora.

2. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys d’haver estat imposades, les sancions per faltes greus prescriuen al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus prescriuen al cap d’un any.

Article 58

Els recursos del Col·legi són els següents:

1. Ordinaris:

a) Els drets de col·legiació i les quotes que fixi l’Assemblea.

b) Els drets que fixi la Junta per les activitats i serveis col·legials.

c) Els rèdits i rendiments resultants del patrimoni del Col·legi.

2. Extraordinaris:

a) Les donacions, subvencions i atribucions gratuïtes o condicionades que i rebi el Col·legi i accepti la Junta.

b) Els increments patrimonials legítimament adquirits.

Article 59

1. La gestió financera i pressupostària del Col·legi ha de ser sotmesa anualment a auditoria per una entitat externa al Col·legi.

2. L’informe resultant d’auditoria s’haurà de sotmetre a l’aprovació de l’assemblea general ordinària que es celebri anualment.

Article 60

El Col·legi ha de presentar al Departament de la Generalitat competent en matèria de col·legis professionals una memòria anual de la gestió econòmica de les activitats realitzades, el cens de persones col·legiades

actualitzat i les dades d’interès general que siguin pertinents, segons sigui que s’estableixi reglamentàriament.

Article 61

Les relacions i els vincles de col·laboració del Col·legi amb altres entitats i, significativament, si són de la mateixa professió, s’articulen mitjançant acord o conveni regit pels principis de col·laboració i cooperació voluntàries, sens perjudici del dret d’accés, d’acció i de representació directa davant totes les institucions de l’Estat i de les funcions de representació general que li corresponen.

Article 62

L’Assemblea pot decidir la dissolució del Col·legi en una reunió convocada específicament en la que s’expressi i s’acrediti la concurrència de les causes previstes a la llei reguladora o es posi de manifest la impossibilitat permanent de complir els seus objectius.

L’acord de dissolució s’ha d’aprovar per majoria de dos terços, ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni i el nomenament de les persones que se’n hagin d’encarregar i la destinació del romanent a favor d’entitats afins.