El passat 29 de novembre el Sr. Luis A. Cuellar, president del Colegio Profesional de Terapeutas Ocupacioanles de Castilla y León ( COPTOCYL), i la Sra. Cristina Labrador, Vicepresidenta primera de l’Asociación Profesional Española de Terapeutas Ocupacionales (APETO), com a representants de la Comissió Estatal d’Entitats de la Teràpia Ocupacional creada per a treballar sobre l’Avantprojecte de Llei de Serveis i Col·legis Professionals (ALSCP), es van reunir amb el gabinet del Sr. de Guindos, actual Ministre d’Economia i Competitivitat per a tractar la situació de la Teràpia Ocupacional en aquest avantprojecte.
Com ja s’ha comunicat en altres notícies, segons l’esborrany més actual de l’ALSCP, el del 4 de novembre, la Teràpia Ocupacional deixarà de ser una professió de col·legiació obligatòria passant a ser de col·legiació voluntària. Aquest fet deixa la Teràpia Ocupacional en situació de clar desavantatge respecte la resta de professions sanitàries com la fisioteràpia, la infermeria o la medicina.
Després de les darreres modificacions el 4 de novembre es va registrar l’Anàlisi de l’impacte normatiu de l’ALSCP pel Consejo Económico y Social, i junt al darrer esborrany d’aquest es continua situant la Teràpia Ocupacional fora de les professions d’obligada col·legiació. En aquest document es fa referència explícitament, en una nota a peu de pàgina on s’inclou la Teràpia Ocupacional, a la no decisió del legislador estatal al respecte, així com a la manca de seguiment dels criteris necessaris. Aquest criteris són:
“En l’àmbit sanitari l’avantprojecte manté la col·legiació obligatòria per les activitats o professions amb incidència directa en la salut o seguretat dels pacients, i de les persones físiques en general, les que, a més, el control de l’exercici professional mitjançant un col·legi resulta idoni perquè entre altres factors, el servei es presta directament al consumidor (el professional no treballa sota la supervisió directa d’un altre) i pot consistir en l’administració o prescripció de medicaments” (la traducció és nostra).
Així doncs s’afirma que la teràpia ocupacional no reuneix els criteris necessaris per a ser considerada com d’obligada col·legiació. El document segueix descrivint quines professions sanitàries sí que són mereixedores de ser d’obligada col·legiació i en aquest cas cita a: metges, farmacèutics, infermers, veterinaris, fisioterapeutes, òptics, odontòlegs, podòlegs i psicòlegs, biòlegs, físics i químics que exerceixen en la branca sanitària.
Així doncs, l’argument explícit és que la Teràpia Ocupacional, segons descriuen en aquest document estatal, no treballa en l’atenció directa ni és d’especial complexitat per la seva incidència en la salut o seguretat dels pacients.
Durant la reunió mantinguda des de la Comissió Estatal amb el gabinet del Sr. De Guindos els representants de l’Estat varen argumentar la manca d’un Consell Estatal de Teràpia Ocupacional, així com la no col·legiació obligatòria d’alguns del col·legis actuals com a motius per a no incloure la Teràpia Ocupacional dins el grup de col·legiació obligatòria. Tot i deixar les portes obertes de cara a un futur aquesta situació suposaria un gran desavantatge de la nostra professió front a d’altres de la mateixa branca.
Tot i així, des del COTOC i des de la Comissió Estatal continuem treballant en diferents vies d’acció per a la equiparació de la Teràpia Ocupacional a la situació de la majoria de professions de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) que en aquest cas és la de la col·legiació obligatòria.